1. Quan el subjecte d'una frase és un nom col·lectiu (colla, equip, família, gent, ramat, professorat, públic, etc.) i s'usa en singular, en general el verb hi concorda en singular. Per exemple:

El ramat d'en Benet surt a pasturar cada dia.
L'equip celebra la victòria.

Això no obstant, quan el nom col·lectiu es refereix a un grup de persones (especialment en el cas del nom gent), també és possible fer la concordança pel sentit i, per tant, que el verb concordi en plural. Per exemple:

Què volen/vol aquesta gent?
Aquesta mainada fan/fa molt de soroll.

Sobretot és habitual la concordança en plural quan el nom col·lectiu que fa de subjecte és lluny del verb o, fins i tot, quan s'omet el nom col·lectiu que fa de subjecte perquè ja ha aparegut abans com a antecedent. Per exemple:

La gernació reclamà la presència del president. Per aconseguir el seu objectiu, no dubtaren (o dubtà) a fer servir mètodes contundents.

2. Un altre cas en què la concordança es pot fer tant en plural com en singular són les construccions partitives que fan de subjecte, si el nucli del sintagma és un nom col·lectiu o fraccionari que designa una part d'un conjunt (una part de, la majoria de, el doble de, un gran nombre de, un tant per cent de, etc.). Per exemple:

Un gran nombre de treballadors estan/està en situació de risc laboral.
La majoria de convidats van marxar/va marxar abans de les dotze.

Ara bé, si en l'oració hi ha un adjectiu que faci la funció d'atribut o predicatiu, la concordança es fa en plural. Per exemple:

Un gran nombre dels treballadors estan contents amb el conveni.
La majoria de convidats van marxar decebuts.